al moll de l’ull

a l’altre dona 

m’he pres els ulls, o
es van arrencar de tu?

Hi ha dies
de celobert
d’ulls enfebrats
dies
a la punta dels dits.

*

m’has?
m’he
gangrenat els ulls.

*

de la pell del til·ler
al moll de l’ull de la mà
dins
endins
ben endins

*

tornes a la sang
sang i febre
de mans nuades,
enfebrades
d’arcàngels
de pell bruna
alats de seda negra

 

tornes
ho saps

nafra

 

desallotges
la pell
del mot

carn

*

insisteix
feixugament
a la pell
a la carn,

i nuo dits
i cloc la mà

*

et veus
en el
rovell
d’aquest
fil
ferrat
que has
lligat
entre
lligat
en el
feixuc
vas
de la mirada

sang

vens?

*

soldar
arribar
a l’espiral

girar
despenjar-se

saltar
al centre del nus

desnuar

*

ni els ulls
que cremen
el vers
de nit

ni la mirada
que crema
els llavis
de dona

m’has

*

colga’m d’ofecs
del desig d’esmolar
la sang

*

rebentaré la carn
per uns dolls de sang
i cavaré en la nafra
i tu em diràs
i em despullaràs
amb ulls de dona

*

m’atorgues
els ulls
i em
desallotges

*

Si em véns
t’enfonsaràs a la pell
desplegant l’anar
de la carn
més enllà
amb la punta dels dits

i dins
si em véns
desnuarem la mirada
que em vas atorgar
més enllà
amb la punta dels dits

*

asseguda
en
fils de viatge
de la mà
de la mirada
que ens lliga
et
cuso mots
sense
carcassa

*

“jo hi trobaré unes ales de crisàlide
per volar-me’n”
Jacint Verdaguer  

jo hi trobaré unes ales de crisàlide
per volar-me’n
com la llum
a les mans
en l’espera
asseguda
al mur
de l’ermita

jo hi trobaré unes ales de crisàlide
per volar-me’n
com la llum
a les mans
s’envolen
els mots
i és ala
i és vol
ardent

jo hi trobaré unes ales de crisàlide
per volar-me’n
com la llum
a les mans
de ploma fil i cera
et manllevaré
el gest
de les ales
per volar-me’n

*

l’agonia
del gest moll

*

de la pell de dol
lentament
cobrir-te el vel
amb pell d’argila

i envolar-te

i ser
de la terra
crisàlide

*

Amb ulls bruts
de qui no vol
o no pot
reconèixer
el raval
de tu

i mirar-te.

Amb ulls bruts
de qui no vol
o no pot
recórrer
amb els dits
la mirada
que m’atorgues
i esmolar-ne
les arestes

i mirar-te.

*

Amb ulls bruts
de qui no vol
o no pot,
i m’envolo
si me’ls
arrenques
per salvar-me

per mirar-te.

*

trobar el contrafort
en el celler de la nit
rosegant Tolosa

*

si ara obrís el cor
que aguarda la sang
que és presa d’una terra
prenyada de mots
s’hi badaria esventrada
la pedra i rajaria
per fer-se llot

d’aquesta cambra
que un atzar la va desitjar
ara passejar-la
restar-hi i cloure
pregàries de mirades
impossibles

*

amb uns ulls banyats
empassant-me el dolor
m’omplo de fang
com el saüc amarg,
per no saber
prendre
dels teus ulls

la mirada

*

arrugues precs,
pregàries
ja arronsades

*

que n’obtens d’arribar
al moll de l’ull de la mà?

endolar-te

*

entrecreuar-se
i llepar-ne la sal

que se me’n va
que se’m desprèn
el fil de la mirada
que mai ha estat
o que ha estat desig
pels teus ulls

*

l’atzar
el teu esbós de dona filferrada

tensar-te
desfilar-te
no tenir-te

i seguir intacte en l’atzar del vol

*

mirar-me a les mans
l’alè que s’hi va quedar
embriagar-me’n
salvar-me i fugir

ara
que se m’endolen els ulls
d’aquesta
mà
que ja
no és

dóna’m la teva mà
recull-me
el dol
cus-lo
amb
els teus
ulls

ara
que se m’endolen els meus
fins
al moll
coberts
de
dol

*

“vol clar de voliana” 

Maria Mercè Marçal

per això
llegeixo
agonia
i cuso
paraules
entre flames
davallant
calladament
en un
crit
ofegat

és per això
pel desig
d’un
vol
clar
de
voliana

vindran
les hores
i retornaré
als teus ulls

fils
de l’absurd

del sord
desig

*

m’obro de dolor
i enfonso
la mà
en els teus ulls
nua
en la mirada
que
cau
endins
en aquest
matí
de
sang